UNA TEMPORADA DIFERENT

La temporada de neu 2019-2020 serà recordada pel seu “matiner” inici i per una finalització sobtada per l’arribada de la COVID-19 als Pirineus.

Amb l’obertura a mitjans de novembre d’Ordino Arcalís, l’estació de Grandvalira Resorts donava per inaugurat l’hivern amb condicions de neu excepcionals.

Això va permetre als tecnificats i equips nacionals haver fet la pretemporada al maig de 2019 i l’inici de temporada 19-20 en just sis mesos sense moure’s de casa.

A Arcalís, la van seguir a principis de desembre la resta: Vallnord Pal-Arinsal i els sectors de Soldeu-El Tarter-Canillo i els d’Encamp-Pas de la Casa- Grau Roig i, amb la seva obertura, tots els nens dels clubs del nostre país.

Al gener, una nova edició del Trofeu Borrufa va portar fins a Andorra els millors U14 i U16 de vint-i-sis països distribuïts en trenta-vuit equips.
Noms com els de Clàudia Garcia o Salvador Cornella van ser habituals als podis U16, mentre que en U14 Fiona Pou va ser l’andorrana més destacada.
L’edició XXVIII del Borrufa es va caracteritzar per estar organitzat per l’equip d’esdeveniments de Grandvalira, que va preparar un programa amb novetats, com el “Team Event”, que va portar l’emoció de les curses per equips en format nocturn al Parador Canaro.

Febrer va començar amb el Trofeu Crèdit Andorrà del PCGR, per a U14 i U16, mentre que l’ECA el va organitzar en categoria U16.

Març va iniciar-se amb una intensa nevada que va fer canviar els plans al “Race Team” de Soldeu-El Tarter Grandvalira, i el Trofeu Marmota del SEC (Soldeu Esquí Club), únic supergegant en categoria U12 de la temporada, es va celebrar a la pista Esparver.
La cursa, patrocinada per Crèdit Andorrà, va comptar amb més de cent participants.

EQUIP NACIONAL D’ESQUÍ ALPÍ
La temporada començava amb cares noves en el primer equip d’esquí alpí, com les de la jove Carla Mijares Ruf (17) o les de Xavi Cornella i Bartumeu Gabriel.

Carmina Pallàs estava a l’espera d’una operació al genoll que encara no ha pogut realitzar.

Joan Verdú tornava recuperat, però quan va començar el calendari competitiu va començar a tenir molèsties i va haver de passar pel quiròfan.

La Mimi Gutiérrez tampoc va tenir sort amb les lesions i va ser baixa poc després que el Joan.

L’Àxel Esteve va patir un còlic nefrític pocs dies abans de ser operat per unes molèsties al cap del fèmur, retrassant-se l’operació, tot i què tot va anar bé i la recuperació avançava a bon ritme i fins i tot havia esquiat algun dia abans de la finalització de la temporada.

Mati Vargas fa la següent valoració:
“Ha estat una temporada una mica complicada, no sols per la seva brevetat sinó que durant el que s’ha pogut fer, hi han hagut moltes anul·lacions de curses degut a l’inestabilitat meteorològica.

Tot i enfrontar-la sentint-me en bona forma, no vaig aconseguir fer bones curses al principi de temporada com m’hauria agradat, afectant-me una mica mentalment.

Més endavant vaig aconseguir molt bons entrenaments en Copa d’Europa i això em va animar molt, però el dia de la cursa, es va anul·lar estant ja a la portilla, cosa que va suposar un bon cop moral.

Després de nombroses cancel·lacions de curses, la competició es va reprendre i vaig aconseguir un bon resultat en cursa FIS on hi havia una gran participació de corredors de Copa d’Europa i Copa del Món, obtenint la setena posició en supergegant i una rebaixa de punts en descens”

CANDE MORENO: TREBALL D’ESTIU, FRUITS A L’HIVERN
La jove esquiadora de la Federació Andorrana d’Esquí, de dinou anys, iniciava la temporada amb l’objectiu d’estar entre les trenta millors a l’Europa Cup de la FIS

La Cande va donar la sorpresa en les primeres curses, colant-se al top 30 amb un 23è lloc en SG el 5 de desembre i un 29è lloc a la combinada alpina del dia següent a Kvitfjell (NOR) i aconseguint el 12è millor crono al supergegant de Saint Moritz (SUI)

Va arribar als Campionats del Món júnior de Narvik, al març, on hi participava per quarta vegada, en plena forma.

Els bons cronos als entrenaments feien palès el seu bon estat de forma, que ella atribueix a la bona feina feta durant l’estiu i tardor del 2019 i que li van permetre aconseguir el seu objectiu: Estar entre les deu millors esquiadores de menys de vint-i-un anys del món.

MIRANT AL FUTUR
Sens dubte, aquesta haurà estat una temporada de rècords, però si hi ha res a destacar per sobre de la resta és la gran feina feta pels professionals que treballen a les nostres pistes, tant els conductors de les trepitjaneus, com entrenadors, equips de curses, esportistes i un llarg etcètera que fa que, el treball conjunt, doni com a resultat que un petit país com Andorra sigui capaç d’organitzar esdeveniments esportius de gran qualitat així com posar els colors de la nostra bandera arreu del món en les diferents categories de l’esport nacional: l’esquí alpí.